País Basc i Llibertat

Cada lletra d'eixa frase porta la sang de 47 sers humans innocents, als que els valerosos gudariak, asesinaven amb la cara tapada, a traïció i sense el menor grau de pietat.

ETA

Cada lletra d'eixa odiada organització arrossega darrere a persones normals que justifiquen [Img #2289] l'assassinat a sang freda, de sers que no han tingut ni la mes minima responsabilitat en l'esdevindre del País Basc. Jo, no puc entendre que a estes altures, persones normals, dins d'un país avançat, puguen justificar “la Guerra Santa”.

Des del 18 de juliol de 1961, quan van intentar fer descarrillar el tren de voluntaris franquistes, de celebració en Sant Sebastià pel començament de la Guerra Civil, els “ATA = ànecs” en biscaí, no han deixat de fer d'ànec assassí. Els va donar vergonya ser ATA = Ànec, i caviaren el nom a ETA, pero no els commovia destrossar-li els cervells a una xiqueta de poca edat.

Vaja per davant que els responables d'eixos assassinats són els etarres.

Però, durant molt de temps, hem escoltat la idees mes pelegrines sobre la venda de l'Estat de Dret al terrorisme. La venda de no se que als terroristes.

Totes les polèmiques que han surguid, amb acusacions gravíssimes, han tingut la virtut d'unir [Img #2290] dos grans blocs. No els compararé, però els unix la cerrilidad, la tosquedat i l'absència de l'amor al proïsme. L'espectacle del principal partit de l'oposició, cridant traïdor i ven pàtries al president del govern i membres del seu equip, ha tingut moltes vegades, la virtut, de desunir als que estaven allí per a abraçar-se i reconfortar-se. I va donar força a ETA per eixa des-union, per a provocar nous atemptats. NO acuse de còmplices als partits, però no estaria de mes que demanaren publicament perdó per l'ús que han fet i que sens dubte faran (ja ho veurem i no tardarem molt) del terrorisme, amb la qual cosa alguna gota d'eixa sang humana vessada debades, els va esguitar de tan prop que estaven.