Les diputacions i els diputats.

Tinc per segur que els meus amics, els funcionaris en les distintes àrees de la Diputació Provincial d'Alacant, no estaran d'acord o matisarien el que a continuació vaig a participar-vos. Vaja per davant, que he meditat esta opinió, i crec que no pose en dubte la seua professionalitat i dedicació.

La meua opinió va dirigida al paper de la Institució, la percepció de la duplicitat  i triplicidad en la governació, el paper d'Institució repartidora de dons i beneficis partidistes, i la sensació, (la presumpta actuació que José Joaquín Ripoll ha propiciat a Alacant, Fabra a Castelló i l'inefable Rus a València), que hi ha un balafiament i barate. Açò ultime, des de fa temps es veu, i cada institució a la seua escala, ens té perplexos, començant pels ajuntaments i arribant a la Generalitat.

La Diputació, Ajuntament d'ajuntaments, és, al meu pareixer i de molts altres, una institució prescindible, sent els menys interessats en la seua desaparició els polítics, cosa que és normal.  La plus-plicidad en el govern dels ciutadans, ajuntaments, mancomunitats, diputacions, Governs autonòmics, Govern Central, i alguns intermedis en què em perd, acompanyat del distanciament del polític, del sòl i del carrer, del ciutadà normal, del jubilat que discutix en la plaça de política general, han provocat un debat sobre, entre altres, la prescindibilidad de la diputacions provincials.

Una altra faceta és la de competència entre les institucions, (vejerem el pols Camps-Ripoll, pols que se'ls ha portat als dos, selecció natural retardada), la lògica seria la cooperació entre elles i la de cobrir on l'altra no arriba, però s'ha convertit en una carrera d'ocupació i poder dins de les províncies entre la Generalitat i la Diputació, i que com ara, és un trasllat de la rivalitat dins del propi partit governant.

De vegades el poble regit per alcaldes o equip de govern díscols, li'ls té a dos veles, fins que el díscol alcalde de poble, rústic i illetrat s'humilia i rep un rosegó del repartiment de subvencions i ajudes.

El maneig polític de les Caixes d'Estalvi, ha sigut la intervenció política mes vergonyosa que existirà en el nostre ultime quart de segle i que tots hem patit. Diputació demanant diners a una institució que controla, consellers anomenats pels polítics, donant el seu sí, consellers alliberats per a fer qualsevol malifeta econòmica que, com es veu, a ningú se li atribuïx amb rotunditat, perquè començaria la ratxa popular d'anar  a cantar  “les veritats del barquer”, al senyor jutge.

I per ultime, els senyors Diputats, són membres triats pels seus conciutadans com a  regidors del seu ajuntament, o fins i tot alcaldes de poblacions importants de la província. Per a les diputacions, no hi ha eleccions, els partits polítics segons els resultats de les eleccions locals, fan les propostes a Diputat provincial. Açò és, dins de la maquinària dels partits un nou reforç al seu poder de control ferri dels seus militants, alcaldes o regidors crítics. En fi, un sistema que té una minva democràtica important. I tots sabem que és així.

I en ultime lloc, hi ha més, però es quedaran per a un altre dia, esta el paper dels diputats proposats pels seus partits, i que sent alcaldes o regidors de la seua població ocupen càrrecs en la Diputació Provincial. La notícia actual és que estos han renunciat al seu sou de la població i percebran només el de la Diputació. Este, no ens enganyem, ho paguen també els ajuntaments, els ciutadans.

Però hi ha quelcom, que és un comentari habitual, i que no vull deixar-me, i proposar al debat, és l'efectivitat executiva i política dels alcaldes, sobretot, i els regidors després, que a la seua condició en l'ajuntament respectiu, afigen la de diputat, i alguns afigen la de diversos càrrecs en la Institució, (veja en este enllaç http://www.dip-alicante.Es/documentació/diputats.Aspe?ejercicio=2011), i no entrarem en les funcions executives i de representació dins dels seus propis partits.

Coincidiran amb mi, que amb raó, algun alcalde se li cride “Hui no esta”. Coincidiran amb mi que la governabilitat, encara que sobre el paper estiguen els tinents d'alcalde, no és de cap manera beneficiós, sobretot si la població és d'una certa importància i complexitat. I coincidiran amb mi que si a més en la part administratiu-funcionarial no estan els efectius al cent per cent, els ajuntaments no poden funcionar,  o ho fan a costa d'altres més xicotets, amb la influència del seu tot poderós diputat.

Però una cosa em tranquil·litza, i és que, la moda de consorciarse, podria portar, i és un exemple, que Teulada-Moraira i Benissa, a més de les actuals àrees consorciades i altres que puguen vindre, consorciara la de l'Alcaldia i la Secretària General.

Ho anirem veient.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

[email protected]