els col·lectius sud-americans, amb els seus balls, persistixen en la petició de ball
"Bailar pegados"
“Ballar apegats és ballar, ![[swf object]](images/blank.gif)
Igual que Balla el mar amb els dofins,
Cor amb cor, en un sol saló dos ballarins,
Cor amb cor, i en un sol saló
abrazadísims els dos, acariciant-nos,
Sentint-nos la pell,
la nostra balada sonarà,
Provarem, provar l'art de volar ,,,”
La cançó de Sergio
Dalma sonava en 1991, en el festival d'Eurovisió, el titule era “Bailar pegados es bailar”.
-
Que ens
vols comptar, Vicent?
- També entens de música i balls?
Preguntes que serà
normal que alguns es facen i pensen que:
-
Este opina i emet juís de tot, i publica les
seues opinions sense un mínim d'humilitat.
Pues molt bé. Seguisc.
Els majors ens
comptaven que els balls que en èpoques passades es realitzaven en les festes
patronals s´anomenaven revetles. Estes,
vigilades convenientment pels majors, servien per a emparellar alguns jóvens
que ja estaven en edat de casar. En algunes ocasions, els progenitors tenien
molt a veure en les casualitats de les trobades.
En la dècada els anys
70, “ 1970 a 1978”,
i supose jo, que a causa de la influència dels turistes, els focus
discotequeros del nostre entorn eren Benidorm
i Xabia. Els noms que més sonaven, a Benidorm, “Penelope” i “Pachà”, i en Xabia,
“El Moli Blanc” i “El Caracol”. Alguns s'allargaven un poc més, fins a la discoteca “El Hexàgono” en les
proximitats de Palmera. Jo poc puc
comptar de Benidorm, no era la meua ruta,
per la qual cosa em vaig a centrar en Xabia.![[Img #2130]](upload/img/periodico/img_2130.jpg)
Les discoteques estaven
a sobreeixir, amb l'import de l'entrada s'adquiria dret a una consumició, les
xiques no pagaven entrada.
Els cantants de llavors
eren: Boney M, Richard
Cocciante, Camilo Sesto, Albert Hammond, Miguel Bose, Nino Bravo, Roberto
Carlos, Chicago, Umberto Tozzi, Sandro Giacobbe, Bee-Gees,
Village People, Donna Summer, The Jackson 5, Gloria Gaynor, Barry White, ABBA ….
En la pista
s'intercalaven dos tipus de ritme. Música discoteca, o “ball solt” o música
lenta o “ball agafat”.
Quan sonava la música
lenta els xics invitaven a eixir a
ballar a la pista a la xiques. Les xica deien no. Carabasses. S'insistia, a
vegades era una resistència estudiada. La pista s'omplia de parelletes
apinyades, molt juntes, que amb una cançó com
“Bella sense ànima” es fonien en la pista.
Quan el ritme discoteca
solt i fort tornava, les parelles del lent desapareixien en els amagatalls
íntims i tranquils. Altres consolidaven en la primera fila de taules, amb la
consumició gratis, l'amistat acabada d'estrenar.
La petició de ball del
xic a la xica, suposava per al primer un gran esforç, principalment per la
por de ser rebutjat. Que et donaren
carabassa, pues.
D'aquelles parelles de
ball lent, van sorgir parelles estables i molts nascuts en els 70, són fills
dels cantants i cançons d'aquella època.
I que ve tot açò?.
Este estiu, la publicacion digital de Teulada Moraira, s'ha fet eco de les festes que es desenrotllaven en distintes sales de
la nostra comarca. Si observem, el ball lent, de petició, ha desaparegut, i amb
ell, una bon record de començar una relació.
Observem que els
col·lectius sud-americans, amb els seus balls, que inclús, alguns, podríem qualificar de solt, persistixen en la
petició de ball, els xics inviten les xiques a ballar. Salsa, vallenato,
tambor, joropo, merenge, cueca, bossa nova, mambo, etc., el xic invita la xica.
Al contrari, les
discoteques, a més d'establiments per a prendre unes copes, amb la competència
del botelló en les esplanades dels seus pàrquings, i algun xou, han deixat de programar música lenta, havent
desaparegut l'emocionant joc de la invitació.
Les pistes s'han
convertit en espais on es cremen unes calories i es guinya un ull per a
confirmar que s'accepta un ball fora de pista, fugaç i sense compromís.
Vicent Ibañez
“Ballar apegats és ballar,
Igual que Balla el mar amb els dofins,
Cor amb cor, en un sol saló dos ballarins,
Cor amb cor, i en un sol saló
abrazadísims els dos, acariciant-nos,
Sentint-nos la pell,
la nostra balada sonarà,
Provarem, provar l'art de volar ,,,”
La cançó de Sergio Dalma sonava en 1991, en el festival d'Eurovisió, el titule era “Bailar pegados es bailar”.
- Que ens vols comptar, Vicent?
- També entens de música i balls?
Preguntes que serà normal que alguns es facen i pensen que:
- Este opina i emet juís de tot, i publica les seues opinions sense un mínim d'humilitat. Pues molt bé. Seguisc.
Els majors ens
comptaven que els balls que en èpoques passades es realitzaven en les festes
patronals s´anomenaven revetles. Estes,
vigilades convenientment pels majors, servien per a emparellar alguns jóvens
que ja estaven en edat de casar. En algunes ocasions, els progenitors tenien
molt a veure en les casualitats de les trobades.
En la dècada els anys
70, “ 1970 a 1978”,
i supose jo, que a causa de la influència dels turistes, els focus
discotequeros del nostre entorn eren Benidorm
i Xabia. Els noms que més sonaven, a Benidorm, “Penelope” i “Pachà”, i en Xabia,
“El Moli Blanc” i “El Caracol”. Alguns s'allargaven un poc més, fins a la discoteca “El Hexàgono” en les
proximitats de Palmera. Jo poc puc
comptar de Benidorm, no era la meua ruta,
per la qual cosa em vaig a centrar en Xabia.
Les discoteques estaven
a sobreeixir, amb l'import de l'entrada s'adquiria dret a una consumició, les
xiques no pagaven entrada.
Els cantants de llavors eren: Boney M, Richard Cocciante, Camilo Sesto, Albert Hammond, Miguel Bose, Nino Bravo, Roberto Carlos, Chicago, Umberto Tozzi, Sandro Giacobbe, Bee-Gees, Village People, Donna Summer, The Jackson 5, Gloria Gaynor, Barry White, ABBA ….
En la pista
s'intercalaven dos tipus de ritme. Música discoteca, o “ball solt” o música
lenta o “ball agafat”.
Quan sonava la música lenta els xics invitaven a eixir a ballar a la pista a la xiques. Les xica deien no. Carabasses. S'insistia, a vegades era una resistència estudiada. La pista s'omplia de parelletes apinyades, molt juntes, que amb una cançó com “Bella sense ànima” es fonien en la pista.
Quan el ritme discoteca
solt i fort tornava, les parelles del lent desapareixien en els amagatalls
íntims i tranquils. Altres consolidaven en la primera fila de taules, amb la
consumició gratis, l'amistat acabada d'estrenar.
La petició de ball del
xic a la xica, suposava per al primer un gran esforç, principalment per la
por de ser rebutjat. Que et donaren
carabassa, pues.
D'aquelles parelles de ball lent, van sorgir parelles estables i molts nascuts en els 70, són fills dels cantants i cançons d'aquella època.
I que ve tot açò?.
Este estiu, la publicacion digital de Teulada Moraira, s'ha fet eco de les festes que es desenrotllaven en distintes sales de la nostra comarca. Si observem, el ball lent, de petició, ha desaparegut, i amb ell, una bon record de començar una relació.
Observem que els
col·lectius sud-americans, amb els seus balls, que inclús, alguns, podríem qualificar de solt, persistixen en la
petició de ball, els xics inviten les xiques a ballar. Salsa, vallenato,
tambor, joropo, merenge, cueca, bossa nova, mambo, etc., el xic invita la xica.
Al contrari, les discoteques, a més d'establiments per a prendre unes copes, amb la competència del botelló en les esplanades dels seus pàrquings, i algun xou, han deixat de programar música lenta, havent desaparegut l'emocionant joc de la invitació.
Les pistes s'han convertit en espais on es cremen unes calories i es guinya un ull per a confirmar que s'accepta un ball fora de pista, fugaç i sense compromís.
Vicent Ibañez
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.45