La Metamorfosi

Frank Kafka va fer públic en 1915 un relat, i una de les 159 interpretacions que s'han fet del mateix, inclús havent transcorregut més de noranta anys, l'argument és plenament aplicable al temps actual, i crec que crescut i augmentat.

Entre les més òbvies de les interpretacions del relat, estan aquelles que es referixen al tracte d'una societat burocràtica i autoritària, cap als individus diferents, quedant estos, aïllats, incompresos i fora de l'engranatge social, convertint-se en un cercle viciós que només generava desesperació i odi.

Hui la maquinària burocràtica política i sectària en alguns casos, fa que tots ens sentim Gregorio Samsa, transformats en mers insectes treballant per a un ens que mai deixa de demanar i que té en el seu poder els mètodes necessaris per a “fidelizarte”.

Però la metamorfosi a què volia referir hui era al canvi que es produïx en els ciutadans-candidats, quan després de les eleccions són proclamats. Des d'eixe precís moment es creuen paraclitats per l'esperit i cada un ja és un expert de l'àrea en què li ha tocat en sort.

Els canvis que es produïxen, per a mi, són molt profunds.

La transformació del candidat

1.- El candidat, vestit de sport o roba lleugera, t'oferix una salutació,                                                                                                                                                                                                                                                                                    salutació exagerat,  cridant-te pel teu nom, al xoc de mans ostentós i sorollós, acompanyat de preguntes en veu alta que, a vegades, imposen el ciutadà. Preguntant per la família, i oferint-se a la resolució de problemes del ciutadà amb la promesa d'estar prop d'ell. És el moment del candidat accessible.

2.- Guanyador i proclamat, es rodeja d'assessors, secretaris, despatx, agenda, cotxe oficial, etc, Es produïx l'oblit clar i ostensible del ciutadà, ja, en els fòrums que faça falta, oferix dissertacions que ho proclamen com a millor portaveu, a més d'erudit en el seu lloc designat. La seua veu es transforma en una veu engolada i un discurs de romanç soporífer, a més de, poc que dir i molt que repetir. És la situació del candidat inaccessible.

3.- Perdedor i no resignat, oferix una retafila d'adjectius, que gràcies a l'asfalt i els murs de contenció de l'edifici democràtic, les invectives no fan mossa. Estar relegat a l'oposició , no és un resultat que es puga resistir per molt de temps. El candidat s'oferix al ciutadà, per a resoldre aquells temes, que per la seua naturalesa puguen ser desgastadors del candidat proclamat. És la situació del candidat, “es nota el mal perdre”

La proclamació dels guanyadors dirigents, oferix una parafernàlia que, ni que este fora un ungit, quan només i únicament és un voluntari per a servir als altres. La saviesa que s'adquirix es fa servir per a …. “El millorament de la qualitat de vida del ciutadà”, sol no coincidir . Els despatxos ostentosos, amplis i ben moblats, contrastaren, és segur, amb el saló del ciutadà, que seguirà amb els problema que el candidat guanyador va estar aguantant-li i que majoritàriament no es resoldran. Passaran quatre anys. El candidat a la reelecció, es creurà amb tot el dret, ha de ser el més votat, ja que les seues obres li avalen.

Mentres tot açò ocorre, el ciutadà sense comprendre, els qualifica a tots iguals.

-       No amic, no, no tots són iguals. Però si és veritat que es tornen iguals.

I tin per segur que hi ha en estos moments, tant de candidat guanyador inaccessible, que produïx vergonya aliena, fotografies de candidats guanyadors i inaccessibles  assentats en la taula d'un col·legi, rodejat de xiquets com un més, rodejats de fotògrafs (és el que compta “la foto”), quan en eixe mateix moment altres estaven assentant-se en el barracó que fa huit anys van instal·lar en la pista d'atletisme.

Però, quan el candidat guanyador inaccessible necessita del ciutadà enganyat, posa la seua maquinària persuasiva a treballar, i sí amic, sí, tornem a entregar la vara de la saviesa i la infal·libilitat a un ciutadà com tú o com jo, que l'única cosa que mereix és tornar al saló de sa casa i assentar-se en la seua sofà gastat, i reflexionar.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

[email protected]