Dels pocavergonyes

Tènia preparada una altra columna, però la notícia de la presa del control pel Banc d'Espanya de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani - CAM, han fet botar en el meu interior tots els ressorts, i en una arrancada de bogeria anar cridant pel carrer del mig “Pocavergonyes”. 

Fina paraula, i composta i definitòria total. Gent sense vergonya del que fa. Des del Govern, el Banc d'Espanya i tots els que vénen darrere.

Diu la premsa, que pel Consell d'Administració de CAM es sol·licita que el FROB substituïra els actuals administradors i este al seu torn injectara 2.800 milions d'euros i un crèdit de 3.000 milions per a capitalitzar-la i obrir un procés competitiu per a la seua adjudicació.

Senyors.

Jo ciutadà de la Comunitat Valenciana i client, fins fa uns dies, des de fa mes de 40 anys de CAM via CAPA, que he vist com, l'obra social se la passaven per l'arc de triomf, que plantaven noves, renovaven i ampliaven a tot luxe sucursals en cada cantó d'esta terra nostra. Que finançaven qualsevol negoci emprés per la Diputació Provincial o la Generalitat Valenciana. Que ha soterrat en la faraònica obra zaplanista Terra Mítica, milions i milions dels patidors clients junt amb les seues  corresponents comissions. Que ha concedit crèdits a baix interés a polítics per a la compra de pisos de 600 m2 a Madrid. Que, en fi, s'ha embarcat en qualsevol negoci ruïnós que se'ls ha proposat.

Una vegada més, els saquejadors, si saquejadors, perquè els diners no esta, se'l van donar a algú/nes, i estos no ho han tornat o els han tornat paper mullat americà, una vegada mes els saquejadors d'un banc se'n van de rosetes, no se'ls requerix de cap responsabilitat, i el Banc d'Espanya, d'Espanya?, se suposa que el de tots, que  lloava pel sanejat sistema financer, ja que presumia de tindre un control molt ferri sobre les entitats financeres, ens escarnia de mala manera, i ara decidix intervindre.

Que paguen els bé encebats gestors i polítics responsables d'esta barrabassada. Que paguen aquells que se'ls  van concedir, per a congraciar-se o continuar controlant. Que paguen els que mai han pagat, perquè els de peu ja estem mes que farts, pareix mentida que no es donen compte que cada dia famílies se'n van a viure davall un pont.

No ens veuen agitats.

Faltava la segona vergonya de la setmana;

L'amo de la terra on tot açò ocorre, dimitix, no té la valentia de callar i esperar que la justícia es pronuncie i culpa a tot déu.

Mentres el barco, el seu capità s'afona, les rates emprenen una boja carrera de posicions, no siga que no isquem en la foto.  Per a ells Paco Camps no compte ja, ara cal estar en el lloc exacte i cal encertar.

I per a acabar senyors caldrà cridar, a no se qui, com Carlos Sainz:

“per Déu tracta d'arrancar-ho”

Perquè si algú/nes no donen un colp de mà, estem menjats pates amunt.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

[email protected]